Damián Escolá, un veí de Balaguer nascut a Córdoba (Argentina), està a punt d’acabar el tràmit d’adquisició de la nacionalitat espanyola per aplicació de l’anomenada llei de nets que va iniciar el febrer del 2023, però aquest procés, per al qual únicament li falta rebre la partida de naixement literal i obtenir el DNI, no acabarà a temps perquè pugui votar en les eleccions generals del 29-N.

La causa es troba en la negativa inicial del jutjat de Balaguer a reconèixer-li el dret com a net de dos exiliats originaris de la capital de la Noguera. Això el va obligar a recórrer la denegació davant del ministeri de Justícia, que sí que va admetre la seua petició encara que amb un retard de més de dos anys.

Això, al tractar-se d’un resident en territori de l’Estat espanyol, li hauria d’haver donat dret a votar ja en les autonòmiques del maig del 2024 i, potser, en les generals del 2023. Tampoc no podrà exercir-lo en les estatals del mes que ve, malgrat tenir reconeguda la nacionalitat i figurar al padró de Balaguer, una combinació que l’exclou de la suspensió del dret al sufragi que ha establert el Tribunal Suprem per als nacionalitzats per la llei de nets que resideixen a l’estranger.

“Ell és net d’espanyols nascuts a Balaguer i li agradaria poder votar, però no pot fer-ho perquè no té el DNI”, explica la seua dona, Laura Riutort, nascuda també a l’Argentina (a la ciutat de La Rioja) i a qui la llei de nets no inclou per un grau: és besneta d’una veïna de Caserras del Castillo i d’un veí d’Estopanyà, a la Llitera, però els seus avis i els seus pares ja van nàixer a l’altre costat de l’Atlàntic.

“Al meu marit no li ha estat fàcil aconseguir-ho malgrat que els seus dos avis eren d’aquí. La seua casa encara està dempeus al nucli antic de Balaguer”, assenyala.

Tots dos treballen (ella, com a farmacèutica), com ho feien a la demarcació de Lleida 58.743 persones més nascudes en altres països (el 60% del col·lectiu) al tancament del mes de setembre. “El meu marit ja va venir cap aquí amb un contracte, i jo vaig venir i vaig començar quan vaig poder”, indica. “Hem vingut a guanyar-nos la vida com qualsevol persona”, anota.

Integració? “Un dels nostres fills ha estat batejat, i un altre ha combregat, al Miracle, on es van casar els seus avis”, explica. “La sang tira i un torna a la terra”, afegeix.

Alguns dels documents que va aportar Escolá al procés els va emetre l’ajuntament de Vilanova de Meià, on porten les seues arrels familiars. Aquest municipi és, amb un 33,9% i juntament amb Alòs de Balaguer (40,2%) i Cubells (32,6%), un dels tres de Lleida amb més residents a l’estranger empadronats. Sumen 362 veïns absents, la majoria vinculats a les migracions a l’Argentina del segle passat.