La sequera torna als rius de Lleida sense que la seua fauna piscícola hagi superat l’anterior

02/11/2026

Només la Noguera Pallaresa manté poblacions piscícoles de densitat similar a la del període d’escassetat del 2022 i 2023. El declivi de les comunitats de peixos és notable a la Ribagorçana i al Segre

La Noguera Pallaresa és l’únic dels tres grans rius de Lleida la població de peixos de la qual ha aconseguit recuperar-se dels estralls que va provocar la sequera dels anys 2022 i 2023 quan, entre finals de l’estiu i començaments de la tardor, tots aquests sistemes fluvials han tornat a caure en una sitiuación d’escassetat a la qual se sumen altres factors que amenacen la sostenibilitat de la fauna piscícola, com el continu augment de la temperatura de l’aigua.

Els estudis sobre la població piscícola que elabora la Generalitat, tancats a la campanya del 2025 i a falta de conèixer els d’aquest any, estimen en 87,9 quilos de biomassa piscícola per hectàrea la densitat de truites en aquest riu, xifra que equival a 2.680 exemplars/ha i supera clarament les forquilles de 66,5 a 77,9 quilos i de 1.960 a 2.009 peixos que es van registrar en el període 2022-2023, el de més intensitat de l’anterior etapa de sequera.

La Noguera Ribagorçana, on a més hi ha escassetat d’alevins, presenta uns registres de 64,8 quilos i 1.763 exemplars per hectàrea davant dels entre 105 i 123 quilograms i els de 3.142 a 1.997 exemplars de fa tres i quatre anys, que revela una dràstica reducció de la fauna piscícola.

El declivi de les poblacions de peixos presenta unes magnituds similars a la conca del Segre: 47,3 quilos de biomassa/ha quan en plena sequera es va mantenir entre 55 i 72, i 1.012 peixos davant d’una forquilla de 1.592 a 1.936 en l’anterior sequera.

En el cas del Segre i la Ribagorçana, d’altra banda, la densitat de les poblacions resulta netament inferior a la que es donava en el període 2016-2021, el previ a l’inici de l’anterior episodi de sequera.

En la primera d’aquestes conques es va mantenir entre 1.621 i els 3.699 individus per hectàrea mentre que en la segona, en la qual el primer any de sequera va marcar el rècord de la sèrie amb 3.142, es va moure entre els 1.396 i els 2.499.

Cal veure quina evolució té aquesta fauna piscícola amb el nou escenari d’escassetat de recursos hídrics, que ha portat la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) a declarar a tota la demarcació, inclosa la Garona, les situacions de sequera prolongada i de prealerta per risc d’escassetat, especialment intens aquest últim a la Noguera Pallaresa.

L’organisme de conca té previst actualitzar aquest diagnòstic sobre recursos i escassetat en els propers dies.

Ruben Carbonell