Josep Vallverdú (Lleida, 1923) parla amb la serenitat de qui ha viscut més d’un segle i continua trobant cada dia un motiu per tornar al paper. “Diàriament escric alguna cosa o dibuixo. És una cosa que forma part de la meua vida i em surt sense esforç”, explicava ahir a Balaguer, durant un acte en el seu homenatge organitzat per l’editorial La Galera, responsable de la publicació de moltes de les seues obres.

Tal és la seua passió per l’escriptura que, després d’acabar El retorn de Rovelló el 2018, Vallverdú no va parar de crear: “Aquests últims anys he fet tres novel·les que són al calaix i que potser algun dia surtin a la llum”. La sessió d’ahir va ser una oportunitat perquè l’autor de Ponent posés de relleu la seua obra i la seua trajectòria literària, compartint anècdotes amb els assistents.

El seu primer contacte amb la literatura va ser a través de la traducció, que ell defineix com “una escola per aprendre a escriure”. Aquesta experiència li va permetre adquirir eines que després va aplicar a la seua prolífica obra: novel·les per a joves i adults, poesia, memòries, conferències, centenars d’articles i traduccions d’autors com Jack London, Gianni Rodari o Oscar Wilde.

“Vaig començar a escriure literatura infantil perquè a Catalunya ningú ho feia i autors com jo vam posar la llavor”, assenyalava, i recorda la importància de construir un panorama cultural pràcticament inexistent en aquell temps.

A Puiggròs, amb poc més de 30 anys, va escriure la seua obra més famosa, Rovelló: “Vaig escriure la novel·la en onze estones, una cada tarda”, recordava entre rialles. El llibre, publicat el 1969 i guanyador del Premi Folch i Torres, es va convertir en un dels clàssics de la literatura infantil catalana i ha acompanyat generacions de lectors, arribant fins i tot a televisió.

Més de cinc dècades després, Vallverdú ha tancat la història del gos més famós de Catalunya amb El retorn de Rovelló, que va publicar La Galera el novembre passat. Integrant personatges i elements d’altres obres, l’autor va crear “un univers literari on tot es connecta, com si cada història fos una fitxa de dòmino”, afirmava.

Amb la saviesa i l’humor que caracteritzen la seua obra des de sempre, va afegir que “si alguna cosa m’ha divertit a la vida és explicar històries”. Fins i tot als seus 102 anys, la passió per escriure continua sent la seua manera d’estar al món, amb la certesa que les seues històries continuaran inspirant els que les descobreixin.

“El ‘Rovelló’ sempre serà un clàssic per a molts”

Quan Vallverdú va començar a imaginar Rovelló, ho va fer sense un model concret i li va semblar “divertit que el protagonista fos un gos”. La història va nàixer d espontàniament i la va plasmar des d’una petita cabana que ell va aixecar a Puiggròs: “Em vaig fer una caseta de planta baixa amb troncs i canyes i allà vaig portar la màquina d’escriure”, recordava.

Sobre el nom del personatge, va comentar que “volia una cosa reconeixible en català, però no em vaig inspirar en cap gos en particular”. Dècades després, a l’abordar El retorn de Rovelló, va voler mantenir l’essència de l’original, sumant detalls d’altres obres seues com una espècie d’homenatge a la seua obra. “Aquest Rovelló és del segle XXI, però sempre serà un clàssic”, assenyalava l’escriptor de Ponent.

Més de tres-cents títols que han marcat generacions

A més de Rovelló i El retorn de Rovelló, Josep  Vallverdú ha desenvolupat una carrera literària excepcional. A partir dels anys seixanta va publicar nombrosos títols infantils i juvenils que el van consolidar com un referent del gènere, amb obres com Trampa sota les aigües, En Roc Drapaire o En Mir, l’esquirol, algunes d’aquestes traduïdes a diverses llengües.

La seua producció supera els tres-cents títols, entre novel·les per a adults, poesia, memòries, articles i traduccions d’autors, a més de la seua presència com a professor i divulgador.La qualitat i l’amplitud de la seua obra han estat reconegudes amb distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or de la Generalitat.

Així mateix, la seua figura ha estat honrada amb títols com el de Fill Predilecte de Lleida i la instauració d’un premi d’assaig que porta el seu nom a la ciutat.