Josep Maria Casals (Térmens, 28-03-1970) continua desafiant el pas del temps. Incombustible, amb 56 anys, continua dedicant-se a la seua gran passió, el futbol, i aquesta temporada ha aconseguit una fita única en el futbol territorial lleidatà: ascendir a Segona Catalana amb el Térmens després de més de 40 anys de trajectòria. 

“Quan jugo a futbol ho faig molt a gust i amb moltíssima il·lusió. Aquesta experiència ha estat molt bonica i impensable fa uns anys”, va explicar a SEGRE Casals, que el diumenge passat 26 d’abril va poder disputar 25 minuts en la victòria dels blaugranes davant del Puigvertenc (5-2), que, després de l’empat del Pinyana contra el Borges B (2-2), van certificar el seu ascens. 

“Quan faltaven cinc minuts per al final notaves com bullia l’olla a la grada per l’empat del Pinyana. Va ser bonic i és història per al poble”, va remarcar el veterà futbolista.

Malgrat que aquesta vegada l’ascens “va ser especial”, no és la primera vegada que Casals aconsegueix pujar de categoria. Ja ho va fer a finals dels 90 amb el Balaguer, a Tercera divisió, i amb el mateix Térmens, després, a Primera Regional. Llavors ho va viure com a defensa, la seua principal demarcació. 

Ara, al contrari del que sembla lògic, ho ha fet com a mitjapunta. “Per a mi tot és nou en aquesta posició. No soc ni ràpid ni traçut, però ho faig tan bé com puc”, va destacar un Casals que ara viu el futbol “des d’una perspectiva diferent”. Sense pressió, sense exigència, només per “aportar a l’equip”. “Les dos horetes de l’entrenament em donen vida”, va afegir.

L’ascens del club de la Noguera no només és especial per a Casals, també per a la població d’un municipi de tot just 1.350 habitants que tornarà a Segona Catalana després de dos anys a Tercera. “Un ascens sempre és especial, però per a un poble petit ho és encara més. A més, a Térmens es viu molt el futbol, hi ha molta calidesa”, va apuntar. 

Sobre el futur, encara no sap res. A aquesta edat no vol donar res per descomptat, però, mentre estigui bé, vol continuar enfundant-se els seus Adidas Copa Mundial, unes botes que l’han acompanyat durant més de 25 anys. “Fa uns anys era impensable continuar jugant. Quan en tenia 20, mirava una persona de 50 i la veia ja gran, però ara aquí estic. Tot ha vingut sense pensar-ho i em demostra que el temps passa molt ràpid”, va concloure.