No se celebren cada dia més de trenta anys de carrera artística. Per això ahir Joanpere Massana es mostrava especialment il·lusionat. Va inaugurar a la tarda a l’Adrià Codina Art Gallery de Lleida la seua primera gran exposició retrospectiva: una mirada a la seua extensa tasca creativa des del 1993 i fins a l’actualitat, amb la qual ha teixit una destacada projecció internacional.

Unes hores abans de l’estrena, l’artista de Ponts va explicar que “aquesta proposta del galerista Adrià Codina també m’ha permès abordar una revisió de tot el que he fet en aquestes més de tres dècades de tasca creativa”. El galerista i historiador de l’art va comentar que “una retrospectiva és una magnífica forma per comprovar l’evolució d’un artista, i també dels formats i tècniques que ha anat conreant”.

Per això, en l’exposició conviuen en un recorregut cronològic des de pintura, amb obra sobre paper i fusta, fins a escultura i instal·lacions, recordant els inicis de Massana en aquesta tècnica. La mostra, que es podrà visitar fins al 14 de novembre, reuneix una seixantena de peces, algunes de les quals no havien sortit del taller de l’artista fins ara.

El recorregut comença amb les obres dels anys 90 –tot just sortit de la facultat de Belles Arts a Barcelona–, un període de descobriment i experimentació en el qual el dibuix, la pintura i la matèria comparteixen un mateix territori i en el qual Massana comença a construir un vocabulari propi a partir del gest, l’atzar i la intuïció.

Des del 2002, l’artista construeix el seu imaginari creatiu a partir de sèries que ell bateja com llibres. Va començar amb El llibre dels jocs, “que va ser el meu trampolí per triomfar a Itàlia, país en el qual he arribat a exposar en sis galeries alhora, de Milà i Torí al nord a Nàpols o Palerm al sud”.

Pas a pas, a la galeria lleidatana es poden veure els següents capítols d’aquest llibre, que “va creixent com una enciclopèdia”, va comentar amb un somriure: El llibre dels núvols, dels arbres, de l’aigua, de l’aire, de la pell, de les flors, dels silencis i sorolls, per la mare i, el més recent, El llibre dels còdols, en el qual les protagonistes són les pedres de riu. “Som com còdols, ens anem formant a mesura que ens anem erosionant”, va afirmar l’artista.