Els productors d’oví de Lleida afronten els últims mesos unes cotitzacions en origen a la baixa, que tensen els resultats de les explotacions. Des de començaments del mes de maig, les cotitzacions a la Llotja de Balaguer han baixat, depenent del tipus i pes dels animals, un 30%.

Per exemple, els animals del país d’entre 19 i 23 quilos, cotitzen a 97 euros, davant dels 137 de finals del mes d’abril. En aquests moments, en el millor dels casos, les explotacions fan les paus, és a dir, que no perden diners però tampoc no registren cap benefici, segons explica el president de la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC), Xavier Ribera.

L’última pujada de preus al mercat es va produir a finals de febrer i a partir de llavors s’han produït repeticions de tauler fins a començaments de maig quan s’han combinat estabilitat amb baixades de preus. Les més fortes han tingut lloc el 23 de maig (-10 euros) i dissabte passat (-8) a Balaguer.

Diversos factors

A l’hora d’explicar la situació, Ribera apunta a la combinació de diversos factors, en especial al fre en les exportacions cap als països del nord de l’Àfrica i el Líban, on la producció catalana és molt apreciada per la seua qualitat.

En uns mercats internacionals connectats, apunta que la inestabilitat creada per la guerra a l’Iran explica en part aquesta evolució perquè, destaca, els censos d’animals es mantenen estables a Catalunya, amb Lleida al capdavant, amb una certa tendència a la baixa.

El president de la FECOC destaca a més els baixos nivells de consum al mercat interior. Explica que les últimes dades oficials de la Generalitat, del 2025, situen el consum en 0,87 quilos a l’any per cada català. En aquest context, considera que una millora de preus al mercat en origen ha de passar per la reactivació i obertura dels mercats exteriors.

Paral·lelament, explica que els ramaders s’enfronten a l’increment de costos derivat d’un any que qualifica de sec. Amb falta de pastures disponibles, afirma, els ramaders han hagut de recórrer a cereals, farratges i pinsos per complementar l’alimentació dels animals.

A més, alerta dels problemes i les pèrdues derivades de tota mena de fauna salvatge, des de la pressió de conills, senglars i ungulats fins als grans depredadors (llop i os) especialment a les zones de transhumància.