Ajuntaments i consells van tancar el 2024 (últim exercici amb els comptes liquidats) amb un romanent de tresoreria de 190 milions d’euros, als quals no poden accedir lliurement en bona mesura perquè estan limitats per les regles de la despesa.

La normativa fiscal de les administracions, especialment la local, es va endurir sobre manera el 2012 després de l’entrada en vigor de la llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que obliga les corporacions locals a destinar el superàvit a reduir el nivell d’endeutament.

La pandèmia, primer, i els efectes de la guerra d’Ucraïna, posteriorment, van facilitar l’aixecament de les estrictes regles de despesa. Tanmateix, es van aplicar novament el 2024 malgrat que van ser corregides el mes de desembre passat amb un reial decret llei (15/2025) que permet la despesa del romanent si es tracta d’inversions financerament sostenibles. 

Aquest concepte és complex però descarta, d’entrada, “les inversions que tinguin una vida útil inferior a cinc anys com les que es refereixin a l’adquisició de mobiliari, estris i vehicles, tret que es destinin a la prestació del servei públic de transport”. L’Associació Catalana de Municipis ha advertit reiteradament sobre la limitació en l’ús dels romanents ja que les hisendes locals es veuen sovint ofegades per una despesa pública creixent.

L’ACM xifra el romanent de les corporacions locals a tancament del 2024 en 449,6 milions d’euros, dels quals 259,8 són de la Diputació. En aquest cas, la despesa segueix els preceptes del Pla Econòmic Financer que va aprovar la Generalitat.

Les xifres que aporta l’ACM situen l’ajuntament de Vielha com la segona corporació amb més superàvit a Lleida aquell any (7,6 milions d’euros), seguit del consistori d’Alcarràs, amb 6,8 milions d’euros; el de la Seu d’Urgell (6,7 milions) i el Consell Comarcal de la Noguera, amb 5 milions.

Diputació: del 49 al 130% d’execució pressupostària

A Lleida, segons les dades recollides per l’Observatori de les Finances Locals de l’ACM, la Diputació va tancar el 2024 amb un romanent de 259,8 milions d’euros en un exercici que va saldar amb una execució pressupostària del 49% sobre el pressupost definitiu. Però l’any següent l’increment de la despesa es va multiplicar per saldar partides pendents de manera que es va tancar amb un 130% executat.

Això va obligar la corporació a elaborar un Pla Econòmic Financer (PEF), que ja té l’aval de la Generalitat i que, segons fonts de la Diputació, permet disposar del romanent segons les necessitats. Aquesta llibertat d’inversió, van concretar les mateixes fonts, es deu al fet que la resta de conceptes financers estan sanejats.

Per exemple, el deute de la Diputació se situa per sota del 110% dels ingressos corrents i el termini mitjà de pagament a proveïdors (PMP) es troba al voltant dels onze dies. La diferència en l’execució pressupostària amb anys anteriors és encara més gran: el 2021 va ser només del 38%; el 2022, del 41% i l’any següent, del 47%. La previsió és que continuï augmentant.