La mort de Josep Vallverdú, als 103 anys, va unir el món cultural i institucional en record d’un autor l’obra del qual va transcendir la literatura infantil. Amics, escriptors, editors i dirigents van reivindicar el seu immens llegat. La mort de Josep Vallverdú dimarts, dotze dies després d’haver complert 103 anys, va provocar ahir una onada de missatges d’afecte i reconeixement al món cultural, editorial i institucional.

Escriptors, dirigents polítics, llibreters, editors i amants de la lectura van recórrer a les xarxes socials per acomiadar una figura fonamental de les lletres catalanes contemporànies. Els missatges van recordar especialment Rovelló i les generacions de nens que es van iniciar en la lectura amb les seues aventures, però també van reivindicar el poeta, traductor, memorialista i assagista compromès amb la llengua catalana, Ponent i Catalunya.

La filòloga Carme Vidal, una de les persones que millor van conèixer i van difondre l’obra de Vallverdú, va destacar abans de res la seua dimensió humana. “Ha estat sempre un gran amic”, va afirmar. Entre les lliçons que li va deixar, va recordar que és impossible agradar a tothom i va evocar una reflexió del mateix autor. “Probablement moltes persones el coneixen més del que realment l’han llegit”.

Com a obres imprescindibles, Vidal va assenyalar les seues memòries i Indíbil i la boira, dos exponents d’una producció que va anar molt més enllà dels seus títols més populars. Un altre dels comiats més personals va ser el del periodista i escriptor Francesc Canosa, autor de Tu, Vallverdú. Entrevista a una vida, fruit de més de cinquanta hores de conversa amb l’escriptor.

“Ha mort un amic. Gràcies per tot, Josep. Descansa en pau”, va escriure poc després de saber-se’n la mort. Canosa va definir Vallverdú com “un núvol de memòria, un disc dur del nostre país”, capaç de conservar i transmetre bona part de la història cultural i social catalana de l’últim segle.

El president Salvador Illa va afirmar ahir queel traspàs de Josep Vallverdú deixa “un buit que és difícil d’omplir”, malgrat que va destacar la fortuna de comptar amb el seu immens llegat. Illa va recordar l’assagista, poeta, dramaturg i lingüista però, sobretot, el narrador de sentiments i personatges que formen part de l’imaginari de petits i grans. “El seu llegat viurà en cada nou lector”, va assenyalar. 

Per la seua part, l’expresident Pere Aragonès va afirmar que Vallverdú va consagrar la seua vida “a la literatura, la llengua i l’amor al país”. Aragonès va agrair la seua prolífica producció i el seu compromís cultural, i va assegurar que mai no se li podrà agrair prou tot el que va aportar. “Descansa en pau, estimat Josep”, va manifestar.

El president del Parlament, Josep Rull, va definir Vallverdú com un “mestre de la paraula” que va estimar apassionadament la llengua, la literatura, la cultura i el país. “Custodi infatigable de l’ànima de la nació”, va afegir Rull, que el va recordar com una persona única. Durant el ple de la cambra catalana, va destacar així mateix la seua defensa constant del català i va afirmar que deixa “un torrent de coneixement, paraules i amor pel país”. 

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va recordar el “positivisme” i la “vitalitat” de l’escriptor, que va qualificar com “un gran defensor de la literatura, la cultura i la llengua catalana”. Hernández va destacar que va ser un autor “molt prolífic, que va escriure moltíssim i que ho va fer en tots els gèneres”.

La titular de Cultura va evocar especialment l’Any Josep Vallverdú, impulsat pel Govern el 2023 per commemorar el centenari del seu naixement. Aquella celebració va permetre divulgar els diferents vessants de la seua producció i, segons Hernández, que “tots poguéssim gaudir de la seua energia i del seu optimisme”.

També li va agrair haver fet estimar la lectura i la llengua catalana a tantes generacions. Òmnium Cultural, que va concedir a Vallverdú el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2000, en va reivindicar les múltiples facetes com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista.

El seu president, Xavier Antich, va destacar que va dedicar la vida a defensar i promoure el català, enriquir la literatura i reivindicar la llibertat del país. Antich va recordar els homenatges, així com la capacitat per ensenyar a través de la seua obra i de la conversa. “El país sempre estarà en deute amb tu”, va concloure.