González ha detallat que a hores d'ara s'està acabant de recopilar la informació i elaborant la memòria el projecte. A l'espera de definir les actuacions concretes, la paera en cap de Balaguer avança que s'hi inclouran iniciatives de rehabilitació d'habitatges, de reparació urbanística d'alguns carrers, millora de la il·luminació, impuls de zones verdes i per resoldre la manca d'aparcament al barri. El dibuix final s'elaborarà en fase a aquells aspectes que atorguin més punts en la valoració del projecte i puguin acabar optant a aquesta convocatòria del Pla de Barris, ha indicat.

El centre històric ja es va beneficiar fa 20 anys del Pla de Barris que va encetar l'executiu tripartit de Pasqual Maragall, però el barri continua sent el que té els indicadors socioeconòmics més baixos de la capital de la Noguera. "El tema urbanístic és una qüestió que va funcionar molt bé aleshores, però hi ha una part social i comunitària que és la que ens ha mancat i que ens fa falta. No només es tracta de rehabilitar habitatges, sinó que la gent es faci el barri seu, hi hagi cohesió social, dinamització, casals i comerç; en el fons, que hi hagi més vida, perquè ens falta una empenta més", ha argumentat González.

D'acord amb el topall que estableix la convocatòria segons el nombre d'habitants, Balaguer calcula que podrà rebre uns 12 o 12 milions i mig d'euros en aquesta convocatòria. El projecte que presentaran, però, s'enfila als 20 milions d'euros, i per això el consistori ha demanat a l'executiu i al comissariat de la Llei de Barris que el centre històric pugui beneficiar-se d'altres línies d'actuació. "Volem més suport i finançament perquè creiem que el centre històric de Balaguer s'ho mereix", ha afegit l'alcaldessa. La Paeria compta amb l'assessorament de l'arquitecta Itziar González, especialista en la rehabilitació de centres històrics.

La prioritat dels veïns: resoldre la problemàtica de l'habitatge i la cohesió social

L'Associació del Veïnat del Centre Històric aplaudeix la proposta del consistori perquè "hi ha una degradació i una desestructuració del barri bastant profunda i estructural", segons ha indicat la presidenta de l'entitat, Teresa Estany. Els veïns constaten que a la zona hi ha un tant per cent molt alt de cases buides i que, a més, estan molt deteriorades, i defensen que allò que fa un barri viu i agradable és que s'hi visqui. "No només que hi hagi comerços o grans serveis com el CAP, l'escola o els jutjats, que també, però si els edificis estan buits o degradats, el barri no funciona", ha advertit Estany.

Segons l'entitat veïnal del centre històric la prioritat ha de ser abordar amb profunditat el problema de l'habitatge, sobretot a la part antiga de tradició islàmica, que denuncien que està "abandonada des de fa molts anys". En aquest sentit, reclamen que les actuacions en aquesta zona no suposin "arrasar-ho tot", sinó que es dignifiqui i s'hi construeixi de nou i, alhora, se'n respecti l'essència. "Actualment, aquests carrers no estan habilitats per visitar-los ni per viure-hi", ha afirmat la portaveu dels veïns.

L'associació reclama ser "part activa" en el desplegament del pla i també ha proposat al consistori actuacions d'eficiència energètica, naturalitzar el barri i adequar-hi refugis climàtics. El col·lectiu veïnal també defensa una actuació més eficient dels Serveis Socials, intervenir en els problemes de l'escola Àngel Guimerà --de màxima complexitat-- i adequar una sala de representacions de mitjà format a l'antic cinema Condal per fomentar la demanda d'accions comunitàries, ateneus i llocs de trobada i contacte social al barri.

El Govern preveu destinar 1.000 MEUR al Pla de Barris en cinc anys

Al maig, el president de la Generalitat, Salvador Illa, es va comprometre a fer cinc convocatòries del Pla de Barris, una cada any, amb la previsió que més de 100 municipis puguin beneficiar-se dels projectes de rehabilitació i millora. Cada convocatòria serà de 200 milions d'euros, fins a arribar als 1.000 milions invertits pel Govern. De totes maneres, es calcula que la mobilització final de recursos acabarà sent d'entre 1.600 i 1.700 milions un cop s'hi sumi l'aportació dels municipis.

El pla estableix un règim de cofinançament entre Govern i ajuntaments i l'executiu pagarà entre el 50% i el 75% del cost del projecte, en funció de la mida del municipi. Concretament, a les ciutats de més de 50.000 habitants el Govern pagarà la meitat del cost; als municipis entre 20.000 i 50.000 ciutadans es finançarà el 60% del total; als pobles entre 5.000 i 20.000 es pagarà el 70% i als municipis de menys de 5.000 habitants es finançarà el 75% del projecte.