El seleccionador de Portugal, el lleidatà Robert Martínez, va inaugurar ahir a la Llotja les Jornades Tècniques d’Esports Col·lectius d’INEFC Lleida, en què va oferir una ponència/entrevista conduïda pel professor del centre i expreparador físic del FC Barcelona, Eduard Pons, que va anar més enllà del pla estrictament esportiu i es va convertir en una autèntica lliçó de vida. “És un plaer poder tornar a casa”, va manifestar Martínez, que va confessar la seua passió per treballar amb “joves il·lusionats”. 

Durant la trobada, va compartir aspectes quotidians sobre la seua carrera, centrant-se en “les decisions que has de prendre i com et sents individualment davant del teu somni”. Un dels moments més personals va arribar quan se li va preguntar sobre una possible tornada a casa per entrenar en el futbol espanyol. “On és casa?”, va respondre reflexiu.

L’entrenador, de 52 anys, va explicar que les seues arrels són a Balaguer, però la seua família té orígens diversos: “La meua dona és escocesa, una de les meues filles és belga i una altra anglesa. Per a nosaltres, casa és on estem junts com a família en cada projecte.” Martínez va emfatitzar la importància de l’equilibri entre vida familiar i professional, explicant que la seua solució ha estat mantenir la família unida allà on el porti la seua carrera.

Respecte al seu mètode de treball amb els jugadors, va sorprendre a l’afirmar: “No crec en la motivació. La motivació és un aspecte emocional, hi ha dies que et pots sentir molt motivat i d’altres que no.” Al seu lloc, prefereix construir equips guanyadors basats en el compromís, un valor que considera mesurable i més consistent. “El compromís es pot mesurar i és aquí on la selecció de Portugal ha demostrat un compromís increïble”, va destacar, esmentant com a punt d’inflexió la semifinal contra Alemanya a la Nations League on van vèncer fora de casa un rival que no havien superat en 25 anys i es van proclamar després campions davant Espanya.

Al ser qüestionat sobre les competències que fan un bon entrenador més enllà dels resultats, va advocar per establir “objectius dins de l’objectiu global”. Va reconèixer que en el futbol de vegades “l’equip que juga millor no guanya a causa de l’estret marge dels marcadors”, per la qual cosa considera fonamental “crear ambients d’alt rendiment que es puguin mesurar”. “Una cosa és guanyar, que no pots controlar, i una altra és lluitar per guanyar, la qual cosa sí que pots controlar”, va concloure el tècnic, evidenciant una filosofia que l’ha portat a l’èxit amb seleccions com Bèlgica i Portugal i a la Premier League.