Una família d’Artesa de Segre va donar la benvinguda el juliol passat a trigèmines. És un cas excepcional al ser el primer part d’aquest tipus des de començament d’any a l’Arnau, sense passar per un tractament de fertilitat i per haver d’afrontar una intervenció quirúrgica durant l’embaràs. L’any passat, hi va haver 43 parts de bessons a les comarques lleidatanes.

Elloah, Ellen i Emanuely van venir al món el 8 de juliol passat, en el si d’una família d’Artesa de Segre. El seu cas és excepcional, per diversos motius. És el primer part múltiple de trigèmins que es registra aquest any a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. A més, no va ser fruit de cap tractament de fertilitat i la seua mare va haver de ser intervinguda quirúrgicament a les 25 setmanes de gestació (vegeu el desglossament). 

Raquel Berdala, adjunta al servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Arnau de Vilanova, és la coordinadora de la Unitat de Prematuritat i Bessons. Explica a SEGRE que anualment atenen entre 35 i 45 embarassos de bessons, però que de trigèmins és “força excepcional”. Segons assenyala, els parts múltiples suposen entre l’1,5% i el 2% del total en aquest hospital.

“Classificar els bessons és molt important perquè condiciona les complicacions i el seguiment”, destaca Berdala. La majoria són nadons que tenen una bossa i una placenta que els alimenta a cada un. “Si venen de dos ovòcits fecundats per separat, vol dir que poden ser genèticament diferents, i si és un òvul que s’ha dividit, seran genèticament iguals”, matisa. 

Un embaràs biamniòtic bicorial és una gestació múltiple en la qual cada nadó té la seua pròpia placenta i el seu propi sac amniòtic. “Acostumen a tenir complicacions a causa del volum, ja que al ser dos, la distensió de l’úter pot provocar contraccions abans de temps i ser un part prematur. També són un esforç metabòlic molt important per a la mare, ja que la tiroide o el pàncrees han de funcionar més que en un embaràs normal”, explica la ginecòloga.

Si l’òvul es divideix més tard, es pot donar el cas que cada nadó tingui una bossa, però que comparteixin la placenta, la qual cosa es diu monocorial biamniòtic. Aquest tipus d’embaràs requereix una ecografia cada dos setmanes. Quan la divisió encara és més tardana, poden compartir la mateixa bossa, assenyala Berdala, i “poden enredar-se amb el cordó i arribar a ofegar-se”, amb un part d’aquest tipus també aquest estiu a l’Arnau. Si l’ovòcit encara es divideix més tard, els nadons poden ser siamesos, al quedar amb els cossos units.

El cas de Jaqueline, la mare de les trigèmines d’Artesa de Segre, és especial, ja que a més, les tres nenes compartien la placenta, la qual cosa es diu monocorial triamniòtic, que passa en un de cada 100.000 embarassos aproximadament, destaca Berdala. Per això, va haver de ser intervinguda mitjançant una fotocoagulació làser.