Set municipis de l’entorn del Castell delRemei van presentar ahir el projecte El Cor de l’Oest, una marca turística conjunta per posar de relleu el patrimoni, el paisatge, la cultura i les activitats del territori. La iniciativa, emmarcada en un projecte d’activació turística impulsat pel ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, agrupa municipis de tres comarques: la Noguera(Bellcaire, Bellmunt i Penelles), el Plad’Urgell (Ivars d’Urgell i Linyola) i l’Urgell (Castellserà i la Fuliola). La presentacióva tenir lloc al Castell del Remei, espai que els impulsors del projecte consideren el seu centre neuràlgic.

L’alcalde de Penelles, Eloi Bergós, va remarcar que l’objectiu és anar més enllà de la promocióindividualde cadapoble i construir “una història conjunta” que permeti identificar aquest àmbit com un espai amb personalitat pròpia. Una de les primeres accions vinculades al projecte serà l’obertura d’un espai immersiu a Penelles, ubicat a l’Església Vella, que actuarà com a porta d’entrada al conjunt del territori.

L’alcalde de Castellserà, Marcel Pujol, va assegurar que el projecte ha de servir perquè els municipis “s’ajudin els uns als altres per promocionar-se”. La de Bellmunt, Cristina Teixidó, ho va qualificar com una “gran oportunitat per tenir més visibilitat al territori”; el de Linyola, Xavier Alís, va remarcar que permetrà consolidar el comerç local, la restauració i noves iniciatives turístiques, mentre que el d’Ivars, Joan Carles Sánchez, va convidar a descobrir un territori “que batega amb calma, autenticitat i orgull”.

També va participar a l’acte l’alcalde de la Fuliola, Jaume Ferrer, i la tinenta d’alcalde de Bellcaire, Ramona Balagué. La vetlladava inclouremúsica de David Pradas i poesia de Núria Miret.

Catedral del Pla i murals a Penelles

Els set pobles configuren un gran mosaic turístic: Penelles sobresurt pels seus murals; Bellcaire, pel seu molí d’oli; Bellmunt, pel seu campanar mirador; Castellserà, per la Casa dels Àngels; la Fuliola i la seua vila closa; Ivars, per l’Enciclopèdia Mural i l’estany, i Linyola, per l’anomenada Catedral del Pla.