L’Audiència de Lleida ha condemnat a 16 anys de presó l’acusat de cremar viva la seua parella el 28 de novembre del 2022 a Artesa de Segre. El tribunal considera que H.A.M.M. és autor d’un delicte d’incendi que comporta perill per a la vida o la integritat física, concorrent la circumstància agreujant de parentiu, en concurs medial amb un delicte de lesions agreujades per ser la víctima la seua parella. A més, haurà d’indemnitzar-la amb 120.000 euros, ja que va patir lesions de gravetat amb cremades al 18% del cos. No podrà atansar-s’hi a menys de 200 metres, ni tampoc podrà comunicar-s’hi per qualsevol mitjà durant 17 anys. També haurà d’indemnitzar amb 16.685 euros el propietari de l’habitatge que va incendiar.

La Fiscalia va sol·licitar una condemna de 18 anys de presó per un delicte d’assassinat en grau de temptativa en concurs amb un delicte d’incendi. A aquesta petició es va adherir l’acusació particular, exercida per l’advocat Antoni Andreu. Per la seua part, la defensa va demanar que, en cas de condemna, li imposessin cinc anys i un dia de presó.

En el judici, la víctima va relatar que aquell dia havien discutit i que la seua parella se n’havia anat de la casa amb la seua bossa, prenent-li els diners i el mòbil. Va assenyalar que es va quedar adormida en un matalàs al menjador de l’habitatge que compartien i que, en un moment donat, la seua parella va irrompre al pis, va començar a cridar-la, la va agafar del coll i la va ruixar amb alcohol de romer i acetona abans de calar-li foc. “Filla de puta, ara sí que cremaràs”, va declarar la víctima que li va etzibar l’acusat.

Tanmateix, el tribunal ha descartat condemnar-lo per un delicte d’assassinat en grau de temptativa, al considerar provat que “la víctima no va morir a causa que l’acusat la va auxiliar baixant-la al carrer, sortint per un petit forat que quedava entre la porta i la nevera que la bloquejava”. En aquest sentit, l’Audiència diu que “sorgeix de forma lògica que va haver de ser l’acusat qui va auxiliar la víctima traient-la del pis, ajudant-la a baixar al carrer, on va poder ser assistida pels serveis d’emergència, evitant d’aquesta forma un resultat més greu com hauria estat la mort de la seua parella sentimental”.

D’aquesta manera, considera que “els delictes de lesions i incendi es troben en relació d’un concurs medial, a l’haver-se utilitzat l’incendi com a mitjà idoni per a l’execució del propòsit homicida, el resultat del qual no es va produir per la voluntat de l’autor”. La sentència no és ferma.