Cultura
Música i gastronomia per cloure la commemoració dels 150 anys de Lo Ranxo de Ponts
07/03/2025
Aquest diumenge se celebrarà el final de festa amb Anna Roig i Carles Belda com a artistes convidats
Després de repartir 12.000 racions del seu tradicional Ranxo el passat dimarts, acte central de la setmana llarga de programació lúdica i cultural de caràcter extraordinari per commemorar el 150è aniversari d’ençà de la seva primera citació escrita, la Sala 1 d’Octubre de Ponts ha acollit aquest tarda una sessió de showcooking a càrrec del cuiner i divulgador Sergi de Meià, que ha posat en valor aquesta típica i molt gustosa escudella de referències històriques tan coneguda com estimada arreu de la demarcació de Lleida pel seu gust excepcional i les seves característiques nutricionals. De fet, el mateix Meià, juntament amb els també cuiners Ada Parellada i Arnau París, va ser l’encarregat d’apadrinar la benedicció de les olles prèvia a la degustació i repartiment del Ranxo, la qual cosa fa palesa l’aposta de l’Ajuntament de Ponts per la gastronomia en el marc d’aquesta festa popular de gran arrelament entre la població tant local com forana.
Per la seva banda, Anna Roig i Carles Belda seran els encarregats de cloure les activitats dels 150 anys de Lo Ranxo de Ponts amb el concert PASSAR-LA BÉ: recital de cançó vital, que tindrà lloc a l’església de Santa Maria del municipi el diumenge 9 de març a les 18 hores. El recital, gratuït i obert a tothom, buscarà la complicitat del públic mitjançant tan sols una veu, un acordió diatònic i un bon reguitzell de cançons d’aquelles que desperten el somriure als llavis i fan bategar el cor amb més força. Parlem de versions de diferents orígens, autors, èpoques i estils, en català, francès, occità, portuguès, crioll i altres llengües estimades que són família de ben aprop. Així, doncs, petites perles en forma de cançons com Sodade de Cesaria Évora, Dansa d’amor de Toti Soler, Una caseta d’Emili Vendrell, Ninna Nanna de Pink Martini, Tomara de Vinicius de Moraes o Parlant-me de tu de Raimon, entre d’altres, amb les quals ambdós artistes coincideixen a l’hora de despertar-los les papallones de la panxa i, alhora, les ganes de despertar-les al públic. En definitiva: un concert per passar-la bé i, sobretot, fer-la passar bé que posarà punt final al 150è aniversari d’una festa que va més enllà del tradicional àpat dels dimarts de Carnaval a Ponts.
Lo Ranxo de Ponts: una tradició arrelada al cor de La Noguera
Lo Ranxo és la celebració popular més emblemàtica de Ponts, al cor de la comarca de la Noguera. Aquesta festivitat gira entorn de la preparació d’una gran escudella catalana que es distribueix entre tots els habitants (i visitants) el dimarts de Carnaval. A partir de les sis del matí una cinquantena de calderes d’aram comencen a bullir al passeig del municipi, la qual cosa serveix per donar el tret de sortida a la festa més esperada de l’any. Aquesta escudella és la protagonista d’una nova crònica dins de la sèrie d’articles dedicats a les escudelles, ranxos i sopes amb història de Catalunya.
Mentre els ingredients es couen lentament des de primera hora, els veïns i veïnes de Ponts es reuneixen per gaudir d’una ballada de sardanes cap al migdia. Just després té lloc la benedicció de l’àpat a càrrec del rector, seguida de la degustació per part de les autoritats i, finalment, el repartiment de l’escudella entre la població. Un cop distribuït Lo Ranxo, les famílies es reuneixen a casa, al voltant d’una taula ben parada, per compartir aquest àpat tan significatiu amb els seus éssers estimats.
Els orígens: d’un plat solidari a una festa per a tothom
Els inicis de Lo Ranxo es perden en la memòria del temps perquè no existeix cap documentació escrita que n’especifiqui l’origen concret. No obstant això, la primera citació escrita sobre Lo Ranxo la trobem en els arxius comarcals amb data de l’any 1875. Aquesta tradició s’ha transmès oralment de generació en generació, la qual cosa ha mantingut viu el seu esperit. Segons la llegenda popular, la festa va néixer de la iniciativa d’un antic alcalde de Ponts que havia viscut en la pobresa i va voler garantir un plat calent a les persones amb menys recursos. Per fer-ho, va sortir al carrer amb un instrument musical per animar la gent a col·laborar en l’elaboració del ranxo.
Amb el pas dels anys, la festa va anar guanyant popularitat i va deixar de ser exclusiva per als més desafavorits. L’any 1929 Lo Ranxo es va consolidar com una celebració oberta a tothom. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil el 1936 va interrompre’n la tradició. No va ser fins al 1943 quan, gràcies a la memòria d’un veí que en recordava la importància, la festivitat es va reprendre amb més força que mai.
Per la seva banda, Anna Roig i Carles Belda seran els encarregats de cloure les activitats dels 150 anys de Lo Ranxo de Ponts amb el concert PASSAR-LA BÉ: recital de cançó vital, que tindrà lloc a l’església de Santa Maria del municipi el diumenge 9 de març a les 18 hores. El recital, gratuït i obert a tothom, buscarà la complicitat del públic mitjançant tan sols una veu, un acordió diatònic i un bon reguitzell de cançons d’aquelles que desperten el somriure als llavis i fan bategar el cor amb més força. Parlem de versions de diferents orígens, autors, èpoques i estils, en català, francès, occità, portuguès, crioll i altres llengües estimades que són família de ben aprop. Així, doncs, petites perles en forma de cançons com Sodade de Cesaria Évora, Dansa d’amor de Toti Soler, Una caseta d’Emili Vendrell, Ninna Nanna de Pink Martini, Tomara de Vinicius de Moraes o Parlant-me de tu de Raimon, entre d’altres, amb les quals ambdós artistes coincideixen a l’hora de despertar-los les papallones de la panxa i, alhora, les ganes de despertar-les al públic. En definitiva: un concert per passar-la bé i, sobretot, fer-la passar bé que posarà punt final al 150è aniversari d’una festa que va més enllà del tradicional àpat dels dimarts de Carnaval a Ponts.
Lo Ranxo de Ponts: una tradició arrelada al cor de La Noguera
Lo Ranxo és la celebració popular més emblemàtica de Ponts, al cor de la comarca de la Noguera. Aquesta festivitat gira entorn de la preparació d’una gran escudella catalana que es distribueix entre tots els habitants (i visitants) el dimarts de Carnaval. A partir de les sis del matí una cinquantena de calderes d’aram comencen a bullir al passeig del municipi, la qual cosa serveix per donar el tret de sortida a la festa més esperada de l’any. Aquesta escudella és la protagonista d’una nova crònica dins de la sèrie d’articles dedicats a les escudelles, ranxos i sopes amb història de Catalunya.
Mentre els ingredients es couen lentament des de primera hora, els veïns i veïnes de Ponts es reuneixen per gaudir d’una ballada de sardanes cap al migdia. Just després té lloc la benedicció de l’àpat a càrrec del rector, seguida de la degustació per part de les autoritats i, finalment, el repartiment de l’escudella entre la població. Un cop distribuït Lo Ranxo, les famílies es reuneixen a casa, al voltant d’una taula ben parada, per compartir aquest àpat tan significatiu amb els seus éssers estimats.
Els orígens: d’un plat solidari a una festa per a tothom
Els inicis de Lo Ranxo es perden en la memòria del temps perquè no existeix cap documentació escrita que n’especifiqui l’origen concret. No obstant això, la primera citació escrita sobre Lo Ranxo la trobem en els arxius comarcals amb data de l’any 1875. Aquesta tradició s’ha transmès oralment de generació en generació, la qual cosa ha mantingut viu el seu esperit. Segons la llegenda popular, la festa va néixer de la iniciativa d’un antic alcalde de Ponts que havia viscut en la pobresa i va voler garantir un plat calent a les persones amb menys recursos. Per fer-ho, va sortir al carrer amb un instrument musical per animar la gent a col·laborar en l’elaboració del ranxo.
Amb el pas dels anys, la festa va anar guanyant popularitat i va deixar de ser exclusiva per als més desafavorits. L’any 1929 Lo Ranxo es va consolidar com una celebració oberta a tothom. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil el 1936 va interrompre’n la tradició. No va ser fins al 1943 quan, gràcies a la memòria d’un veí que en recordava la importància, la festivitat es va reprendre amb més força que mai.
Infolleida