Societat
El baix preu de la palla augmenta el risc d'incendis a Catalunya
16/07/2025
La cotització de només 55 €/t aquest estiu 2025 ha provocat que molts agricultors abandonin la recollida, factor clau en l'incendi de Torrefeta
La dramàtica caiguda del preu de la palla aquest estiu 2025 està generant un efecte dominó preocupant al camp català. Amb una cotització actual de només 55 €/t a la Llotja de Vic, enfront dels 80 €/t de juliol de 2024, molts agricultors han decidit no recollir aquest subproducte del cereal, augmentant significativament el risc d'incendis en terrenys agraris, tal com va demostrar el devastador foc que va arrasar 5.577 hectàrees a Torrefeta i Florejacs l'1 de juliol.
"Aquest any la palla va molt barata i molts agricultors no la recullen als camps", expliquen fonts d'Unió de Pagesos, una situació fàcilment constatable a qualsevol zona cerealista de Ponent. El càlcul econòmic és senzill: un rendiment alt de 6.000 kg de cereal per hectàrea genera uns 2.400 kg de palla que, amb els preus actuals, representen entre 96 i 120 euros, un valor inferior al cost d'empacar-la, convertint aquesta tasca en deficitària.
Aquesta situació contrasta dramàticament amb els preus dels anys anteriors, quan la tona de palla arribava als 150€ el 2023 o els 80€ el 2024. Actualment, els preus han caigut a mínims històrics: 50€ a Toledo (després de baixar 4€ en una setmana), 30€ a Valladolid i Palència, i sense cotització a Lleó.
El risc d'incendi per la palla abandonada
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha alertat sobre les conseqüències ambientals d'aquesta situació. Segons el seu informe sobre l'incendi de Torrefeta, el sinistre va tenir lloc "en un paisatge amb poca superfície boscosa, però en el qual els camps de cereal estaven pendents de recol·lecció o de recollida de la palla", creant "un paisatge homogeni i continu molt vulnerable" degut a "la gran acumulació de palla i herba provocada per la pluja de primavera".
L'incendi va presentar comportaments extrems a causa de la piroconvecció, generant una gran quantitat d'energia en poc temps. Cal destacar que, malgrat la seva baixa densitat, la palla té un poder calorífic similar al de la fusta, la cel·lulosa, el cartró i fustes com l'avet sec o el roure, contribuint significativament a la virulència del foc.
La resposta de la Generalitat
Davant aquesta problemàtica, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar ahir un paquet de mesures urgents per prevenir incendis i restaurar els danys dels últims focs, amb una inversió de 10 milions d'euros del fons de contingència. Entre les accions previstes destaca la contractació de personal i maquinària per tasques de restauració de les zones afectades i la redacció dels plans de prevenció d'incendis del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural de Mas dels Melons.
A més, es reforçarà l'estructura del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) amb tres noves unitats estratègiques permanents a la Segarra, les Terres de l'Ebre i el sud de Girona, que suposarà l'ampliació de trenta-sis efectius entre caps d'equip i operadors. També s'incorporaran nous mitjans: quatre camions amb braç desbrossador, vuit totterrenys equipats amb kits d'aigua, dos tractors forestals, quatre robots desbrossadors teledirigits i dos màquines biotrituradores.
"Aquest any la palla va molt barata i molts agricultors no la recullen als camps", expliquen fonts d'Unió de Pagesos, una situació fàcilment constatable a qualsevol zona cerealista de Ponent. El càlcul econòmic és senzill: un rendiment alt de 6.000 kg de cereal per hectàrea genera uns 2.400 kg de palla que, amb els preus actuals, representen entre 96 i 120 euros, un valor inferior al cost d'empacar-la, convertint aquesta tasca en deficitària.
Aquesta situació contrasta dramàticament amb els preus dels anys anteriors, quan la tona de palla arribava als 150€ el 2023 o els 80€ el 2024. Actualment, els preus han caigut a mínims històrics: 50€ a Toledo (després de baixar 4€ en una setmana), 30€ a Valladolid i Palència, i sense cotització a Lleó.
El risc d'incendi per la palla abandonada
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha alertat sobre les conseqüències ambientals d'aquesta situació. Segons el seu informe sobre l'incendi de Torrefeta, el sinistre va tenir lloc "en un paisatge amb poca superfície boscosa, però en el qual els camps de cereal estaven pendents de recol·lecció o de recollida de la palla", creant "un paisatge homogeni i continu molt vulnerable" degut a "la gran acumulació de palla i herba provocada per la pluja de primavera".
L'incendi va presentar comportaments extrems a causa de la piroconvecció, generant una gran quantitat d'energia en poc temps. Cal destacar que, malgrat la seva baixa densitat, la palla té un poder calorífic similar al de la fusta, la cel·lulosa, el cartró i fustes com l'avet sec o el roure, contribuint significativament a la virulència del foc.
La resposta de la Generalitat
Davant aquesta problemàtica, el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar ahir un paquet de mesures urgents per prevenir incendis i restaurar els danys dels últims focs, amb una inversió de 10 milions d'euros del fons de contingència. Entre les accions previstes destaca la contractació de personal i maquinària per tasques de restauració de les zones afectades i la redacció dels plans de prevenció d'incendis del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural de Mas dels Melons.
A més, es reforçarà l'estructura del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) amb tres noves unitats estratègiques permanents a la Segarra, les Terres de l'Ebre i el sud de Girona, que suposarà l'ampliació de trenta-sis efectius entre caps d'equip i operadors. També s'incorporaran nous mitjans: quatre camions amb braç desbrossador, vuit totterrenys equipats amb kits d'aigua, dos tractors forestals, quatre robots desbrossadors teledirigits i dos màquines biotrituradores.
Infolleida